FRANCESC MORERA
La finestra com a espai físic de la mirada
(Treball sobre les quatre vistes de Ripoll de Vicens Toll i Reixach amb IA)
La mirada en un espai físic: La finestra.
La finestra, la mirada, passa de ser un lloc per on s'observa a ser el protagonista, emmarca la mirada, la dirigeix i crea una duplicitat de paisatges, interior-exterior, el paisatge des d'on es mira i el paisatge que es mira, l'objecte mirat, el dibuix.
La finestra, un lloc per mirar i ser mirat? La finestra aparador i reflex?
1918. Torres Garcia i els seus amics mirant un quadre noucentista
Peça homenatge a Joaquim Torres Garcia que el 1918 va fundar la societat Aladdin Toys per fabricar i comercialitzar joguines de fusta geomètriques i desmuntables, revolucionant el concepte de Joguina. El 1907 havia nascut el cubisme a París de la mà de Picasso i Braque, el 1916 va sorgir al cabaret Voltaire de Zuric (Suïssa) el moviment cultural i artístic de vanguardia, Dadà, i quedava poc temps perquè Walter Gropius fundés l'escola d'art i arquitectura Bauhaus a Weimar el 1919, esdevenint un dels corrents amb més influència en l'arquitectura moderna.
Ens trobem davant d'un canvi de paradigma, Europa, després de la gran guerra, abandona els ideals de bellesa lànguida, tan estimada pel noucentisme, i s'adreça descaradament cap al lletgisme, mostrant el costat més grotesc i més tèrbol de l'ànima humana. A Barcelona, Joaquim Torres-Garcia es relacionava sobretot amb els cercles modernistes, noucentistes i d’avantguarda, i coneixia o tractava figures com Isidre Nonell, Joan Salvat-Papasseit o Rafael Barradas amb vincles estrets amb Josep Dalmau, amb qui reprengué contactes més endavant, i amb artistes com Josep Llorenç-Artigas, Joan Miró, Enric Ricart i Francesc Domingo en el marc del grup Courbet, coincidint amb l’ambient avantguardista de Barcelona. Més endavant, les Galeries Dalmau van ser un espai clau: hi exposà el 1912, hi pronuncià una conferència el 1917 sobre els nous camins de la pintura moderna.
Els etiquetats com a moviments artístics no eren formes de representar, eren formes de mirar, sí que és veritat que es traduïen en una nova manera de representar, però quedar-se amb això seria com comprar préssecs per la seva bona pinta i que estiguessin buits sota la pell.
I la gran guerra va ser això el que va representar, una nova manera de mirar provocada per les carnisseries massives i indiscriminades; els metralladors, el gas mostassa, els bombardejos aeris, el fet que no calia ser a prop del front per patir els seus efectes. La quantitat de morts i el nom exagerat de tolits que pul·lulaven per les ciutats, l'evidència quotidiana de la magnitud de la catàstrofe. La guerra de trinxeres que inicialment semblava localitzada, reduïda, concentrada havia esdevingut una realitat generalitzada. L'amabilitat també havia mort, l'art havia deixat de ser amable per convertir-se en una eina de lluita i descobriment, una eina que furgava les ferides de la humanitat per ficar-hi els dits i mostrar-les.
Ara ens trobem davant d'un altre canvi de paradigma amb la incursió de les imatges tècniques.
F.M.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada