Paisatges revisitats amb uns altres ulls

Els arxius de totes les administracions tenen material que és desconegut per la majoria de gent. Tenim coses que no veiem, a pesar de la tasca de visualització portada a terme per les entitats. Com que no constitueixen un corpus prou homogeni, o prou important, hi ha molt material que queda en les estanteries sense una mirada exterior.

Amb la voluntat de fer present part del patrimoni i lliga'lo amb una mirada contemporània volem presentar Paisatges revisitats.

Amb el pas del temps el que ha variat és la mirada. Debades caiem en l'error de creure que és la tècnica, la tecnologia el que varia; té la seva importància, no cal negar-ho, però el que ha canviat en aquests cent anys que ens separen és la mirada. Dues guerres mundials ens separen, i una munió de conflictes regionals. S'ha produït el final de la creença en la pretesa objectivitat de la fotografia: ja podem decretar la mort de la innocència, i no ha calgut ser combatent en totes les trinxeres per ser-ne afectats.

Un grup d'artistes ripollesos proposem revisitar alguns dibuixos en custodia de l'Arxiu Comarcal del Ripollès amb col·laboració amb el Museu Etnogràfic de Ripoll. Hi hem treballat durant un any i el resultat final serà l'esdeveniment cultural que tindrà com a centre l'exposició a la sala del Museu Etnogràfic, on conviuran les mirades antigues i les més contemporànies, transcendint el mateix paper i la tècnica del dibuix.

Algú es preguntarà, o ens preguntarà, per què dibuixos i no altre material amb més cos? L'explicació és simple: una de les raons

ja està esbossada al principi de l'argumentari, l'altra és que hem escollit dibuixos perquè una obra senzilla sense grans recursos visuals permet sobreposar-hi molts recursos per ampliar-ne les lectures.

La mirada és el gran protagonista de l'exposició; la podem descompondre en dos elements, la mirada personal, intrínseca, de l'artista o de l'espectador, segons el cas, i la mirada ancorada en el temps que li ha tocat viure a aquest espectador.

Podem dir que mirar és fàcil, però no ho és mirar bé. Mirar no és sols encarar-se amb un objecte i deixar que impregni la nostra retina, mirar bé requereix llegir-lo, de conèixer-lo, i aquí cal posar-hi quelcom per part nostre. Quan algú dibuixa, sempre mira amb mirada de dibuixant?, o de vegades ho fa amb mirada de poeta, d'inquilí o de propietari? La mirada no és una facultat objectiva que tenim implantada, està construïda per tot el que sabem, pel que reconeixem, pel que creiem que veiem, pel que volem veure, per tots els nostres judicis i prejudicis, per la situació, per qui tenim al costat o per qui trobem a faltar al nostre costat. Bàsicament per tot allò que configura el nostre estat d'ànim. La mirada no és innocent.

Som conscients que tot això són obvietats, però hem cregut que calia ressaltar-ho. Des que heu entrat aquí us heu convertit en espectadors voluntaris de dos temps diferents, no sabem si aquestes quatre paraules us serviran de res, però mireu.

La tècnica ens ha plantejat nous paradigmes, no substituint-ne d'altres, que quedi clar. No sabem si els reptes plantejats donaran nous fruits, suposo que estem en una cruïlla semblant a la de l'oli substituint el tremp a l'ou. S'hi va perdre?, sí, S'hi va guanyar?, també. Les nostres propostes potser no us agradaran, però són fruits d'avui.

Mireu bé sis us plau.

F.M.

Els dibuixos sobre els quals han treballat (Eudald Alabau, Jordi Maideu i Francesc Morera) són obra d'en Vicenç Toll (paisatges i retrats) i de Josep Tenas Alivés (Jordi Urbon) (nus) que es troben exposats a l'Arxiu Comarcal del Ripollès.